L’auge de la ciberseguretat impulsa una àmplia oferta de màsters a Espanya

En un context en què l’agenda Espanya Digital 2026 defineix la indústria de la ciberseguretat al nostre país com “una palanca clau per a la generació de riquesa, ocupació i empreses”, l’Incibe xifra en unes 1.800 el nombre d’empreses del sector i considera que existeix una gran quota de mercat disponible, mentre que la consultora McKinsey preveu que el mercat de proveïdors independents de ciberseguretat creixi un 12,4% anual entre 2024 i 2027, “en un sector de creixement exponencial”. En els darrers anys, el sector educatiu, tant la universitat pública com la privada, així com les escoles de negocis i altres institucions formatives, ha inclòs en el seu catàleg una oferta creixent de programes de postgrau enfocats a la seguretat informàtica.

Programes presencials i en línia, més genèrics o enfocats en àrees concretes de la ciberseguretat, màsters universitaris i de formació permanent, postgraus de nova incorporació i altres amb més de 10 edicions… Un ventall ampli i variat d’opcions, tant presencials, en línia o en modalitat mixta, en el qual ens hem endinsat per proporcionar al futur professional de la ciberseguretat la millor informació a l’hora d’escollir el que li resulti més interessant segons la seva situació i expectatives.

Davant aquesta varietat d’opcions, Escudo Digital ha elaborat el II Rànquing de Màsters en Ciberseguretat a Espanya contactant amb els responsables dels més de 70 programes formatius en seguretat informàtica que s’imparteixen al nostre país.

Es poden trobar màsters i postgraus en ciberseguretat gairebé per a tots els gustos i necessitats. Així, en l’elaboració del Rànquing s’ha establert una sèrie de barems objectius fins a sumar un total de 26 criteris que analitzen i avaluen el nombre d’anys que porta el màster en actiu, les places sol·licitades i ofertades, els criteris de selecció de l’alumnat, la relació qualitat/preu del programa, el nombre d’hores o crèdits, el programa formatiu, la metodologia docent, les innovacions pedagògiques, metodològiques i tecnològiques, el nombre d’hores de formació pràctica, l’existència de convenis de col·laboració amb empreses del sector o l’accés dels estudiants a certificacions oficials. Com a novetat, aquest any s’incorpora la transversalitat, valorant la possibilitat de cursar assignatures comunes amb altres programes formatius del mateix centre.

També es tenen en compte el nombre de professors del màster que ocupen llocs de rellevància com a responsables de ciberseguretat, la ràtio alumnes/professor, l’atenció en tutories, la taxa d’aprovats i els mètodes d’avaluació dels alumnes, l’índex d’ocupabilitat, la disponibilitat de borsa de treball i el grau de satisfacció de l’alumnat una vegada finalitzada la seva formació. Finalment, es valoren la reputació i projecció internacional del centre formatiu, la diversitat d’ubicacions per cursar el postgrau i la disponibilitat de laboratoris i espais especialitzats.

Els resultats generals d’aquest rànquing es poden consultar íntegrament, amb les fitxes corresponents a cadascun dels màsters, en aquest enllaç. Els 10 primers llocs han correspost a:

Màster Universitari en Ciberseguretat i Ciberintel·ligència (Universitat Politècnica de València UPV).
Màster Universitari en Ciberdelinqüència (Universitat Nebrija).
Màster en Ciberseguretat (Universitat Pontifícia Comillas ICAI-ICADE).
Màster Universitari en Ciberseguretat (UAX).
Màster en Ciberseguretat Defensiva i Ofensiva (Universitat Complutense de Madrid – NTIC Master).
Màster de Formació Permanent en Ciberseguretat (La Salle-URL).
Màster Oficial Universitari en Ciberseguretat (Euroinnova Internacional Online Education).
Màster de Formació Permanent en Ciberseguretat (Mondragon Unibertsitatea).
Màster en Ciberseguretat (OBS Business School).
Màster en Ciberseguretat (IMF Business School).