L’exposició d’Agustín Serisuelo porta al centre cultural la memòria fotogràfica de Betxí, un territori marcat pel foc
Del 8 d’agost al 20 de setembre, el Miramar-Centre Cultural de Sitges acull ‘Construcció de paisatges. Fotografia expandida. Paisatge, matèria i imatge’, l’exposició d’Agustín Serisuelo, guanyador del XXIX Concurs d’Escultura Pere Jou. La inauguració tindrà lloc el mateix dijous 8, a les 19.00 hores, amb entrada gratuïta.
Serisuelo porta anys fotografiant els voltants de Betxí, un territori de Castelló proper a la Serra d’Espadà on conviuen natura, agricultura i les ferides del foc. Aquest arxiu personal es converteix ara en el punt de partida d’una mostra que abandona el pla per ocupar l’espai i transformar-se en peces escultòriques.
Fotografia que es fragmenta, es plegua i agafa volum
A les obres de l’artista castellonenc, la fotografia es fragmenta, es plegua i s’adapta a troncs i superfícies de fusta. El paisatge ja no apareix com una postal idíl·lica que cal contemplar a distància, sinó com una matèria que pot recórrer-se, tocar-se amb la mirada i reconstruir-se a partir de les seves pròpies cicatrius.
La mostra reuneix escultures, fotografies i treballs pictòrics desenvolupats durant els últims anys. En el treball de Serisuelo, la fotografia no roman quieta dins d’un marc: es talla, se superposa i es reorganitza. Adquireix un volum, un pes i una presència física que colpeja l’espectador.
El Miramar: pont territorial o simple sala de pas?
La pregunta cívica que planteja aquesta exposició no és només estètica, sinó profundament política per a Sitges. La nostra vila, en ple agost, bull de turisme de masses, platja, terrasses i gresca. Què significa que, enmig d’aquest oasi d’oci estival, irrompi una mirada artística tan crua sobre l’interior cremat?
El Miramar té l’oportunitat de convertir-se en un espai d’empatia territorial, un lloc on la memòria d’un paisatge vulnerable connecti amb un públic que potser només busca el litoral. Però també corre el risc de quedar-se en una “sala de pas”, un contenidor neutre d’obres foranes que els visitants miren de reüll mentre es vanten de la calor del carrer, sense generar cap diàleg amb Sitges.
Viure a Sitges a més de 5.600 euros el metre quadrat: per a qui es construeix el municipi?
Un diàleg urgent amb el Massís del Garraf
La diferència entre una opció i l’altra depèn de com la programació cultural i el mateix públic sàpiguen construir ponts. I és que la distància entre Betxí i Sitges no és tan gran com sembla: compartim la mateixa vulnerabilitat mediterrània.
Mentre contemplem la fusta i les imatges trencades de Serisuelo, és impossible no pensar en el nostre Massís del Garraf, un territori que també conviu estiu rere estiu amb l’amenaça latent dels incendis forestals. El paisatge cremat de Castelló que entra al Miramar és, en realitat, un mirall del que podria ser el nostre propi entorn si girem l’esquena a la crisi climàtica. L’exposició actua, així, com un antídot necessari contra la frivolitat de l’agost.
L’evolució del Premi Pere Jou: de la pedra a la fusta cremada
El fet que Serisuelo hagi guanyat el Concurs d’Escultura Pere Jou afegeix una capa de lectura local fascinant. Pere Jou, l’escultor noucentista que va marcar la identitat de Sitges amb els seus capitells de Maricel, treballava la pedra, la línia figurativa i la continuïtat de la tradició local.
Que avui el premi que porta el seu nom el guanyi una obra de “fotografia expandida”, feta de fragments, discontinuïtats i fusta que parla de destrucció, demostra com ha canviat la nostra relació amb la matèria i el territori. Ja no som en l’època de fixar la bellesa ideal en pedra, sinó en la de reconstruir els trossos d’una natura ferida.
La moneda està a l’aire. Servirà aquesta exposició per obrir un debat real sobre les nostres connexions i vulnerabilitats mediterrànies, o passarà com una mostra més en el calendari de l’estiu sitgetà? La resposta dependrà de la mirada activa de cadascun dels veïns que creuïn la porta del Miramar.
- Et Recomanem -
