L’esfondrament a Sitges reobre el debat sobre la perillositat laboral

L’accident laboral al polígon Les Pruelles obre l’anàlisi sobre la seguretat en un any de repunt de la sinistralitat laboral a Catalunya

L’accident laboral d’aquest dimecres al polígon Les Pruelles Mas Alba de Sitges, que es va saldar amb tres treballadors ferits i dos operaris rescatats pels Bombers des de l’autoescala en esfondrar-se part del forjat d’una nau en construcció, ha tornat a posar sobre la taula una qüestió incòmoda però urgent.

El succés de l’avinguda Camí Pla obliga a plantejar una anàlisi profunda des del teixit local: el creixement urbanístic i constructor del municipi està avançant per sobre de la capacitat de supervisió real i de la seguretat dels treballadors?

Una tendència preocupant: les xifres de la sinistralitat a Barcelona i Catalunya

L’esfondrament viscut a Sitges no és un fet aïllat, sinó que s’emmarca en una dinàmica de sinistralitat laboral que preocupa profundament els sindicats i les administracions catalanes.

Segons les darreres dades de l’Observatori del Treball de la Generalitat difoses per CCOO, Catalunya ha registrat un repunt crític de la mortalitat al lloc de treball, amb 60 morts reportades en el primer semestre de l’any, cosa que representa un increment superior al 22% respecte al mateix període de l’any anterior.

La demarcació de Barcelona concentra de manera aclaparadora el gruix d’aquesta problemàtica, acumulant prop del 71% dels accidents totals amb baixa de tot el territori i un total de 27 víctimes mortals durant la jornada laboral fins al juny.

La construcció: el sector amb el risc més alt i forjats al límit

Si s’analitzen els factors sectorials, la construcció continua liderant els índexs de perillositat estructural. Tot i que a escala global la sinistralitat lleu s’ha contingut lleugerament en determinades branques, el sector del totxo pateix un increment d’accidents greus i mortals vinculats directament a la naturalesa de la seva activitat.

Les caigudes en altura, els atrapaments i, de manera molt alarmant, els col·lapses d’estructures i ensorraments de forjats —com el viscut aquesta setmana a Les Pruelles o el precedent del març de 2023 que va destruir el restaurant Sitges Estambul al centre de la vila— són fenòmens que la Inspecció de Treball vincula estretament amb els alts ritmes de treball, la pressió pels terminis de lliurament i la falta de mecanismes preventius sòlids a les subcontractes.

La pressió constructiva local i els recursos d’inspecció a Sitges

Sitges experimenta una transformació urbanística de gran intensitat, on la forta demanda residencial i la creació de noves infraestructures industrials o de serveis conviuen amb la pressió turística habitual de la Blanca Subur.

Aquesta velocitat pot arribar a generar una esquerda en la prevenció. L’activació de l’arquitecte municipal després de l’esfondrament de la nau és el protocol habitual per avaluar els danys de l’estructura, però des d’un punt de vista de gestió pública obre el debat de si els serveis tècnics dels ajuntaments disposen dels recursos humans suficients per realitzar una fiscalització preventiva i exhaustiva davant el volum de llicències d’obra en marxa.

Cap a un pla de xoc: el benestar per davant del ritme d’obra

Els agents socials fa mesos que reclamen a les administracions competents l’elaboració de plans de xoc urgents que dotin de més inspectors de treball les visites d’ofici a les obres, reduint així els buits preventius existents.

L’accident d’aquest dimecres a Les Pruelles Mas Alba s’ha tancat de miracle sense víctimes mortals, però serveix com a recordatori inapel·lable per a promotors, constructors i poders locals: el creixement econòmic de Sitges no es pot sustentar en la fragilitat de les condicions de seguretat.

Coordinar l’esforç de tota la cadena productiva per garantir que cap operari hagi de jugar-se la vida a la bastida és l’única via possible per assolir un desenvolupament de futur segur i realment sostenible.